Des del Centre Fundació Rafa Nadal de València s’ha impulsat una experiència que va molt més enllà de l’esport: un procés d’acompanyament, presa de decisions i creixement personal a través d’un repte compartit.
En el marc del programa En Marxa, l’equip va proposar un objectiu concret que ha servit com a fil conductor durant diversos mesos: preparar-se per participar en una cursa de 5 quilòmetres a València.
Un objectiu que mobilitza el grup
La iniciativa va sorgir al febrer, en un moment en què el grup travessava una etapa de menor regularitat en la participació, influïda pel fred i per la diversitat de moments personals de cada participant. En aquest context, l’equip educatiu va plantejar un repte que pogués actuar com a element mobilitzador, però també com a espai d’autonomia: un objectiu compartit que permetés a cada persona decidir el seu grau d’implicació, el seu ritme i la seva manera de viure el procés.
L’objectiu es va concretar en la participació en la VIII Carrera Marta Fernández de Castro, integrada dins del circuit de curses populars de Caixa Popular, amb data prevista el 24 de maig. L’elecció no va ser casual: es va buscar una prova accessible, propera al barri i amb prou marge de preparació, tenint en compte tant les condicions climàtiques com la realitat del grup.
Un procés amb respostes diverses
Des de l’inici, el repte va generar reaccions diferents. Algunes persones el van viure com una oportunitat motivadora i assolible, mentre que altres van mostrar resistència o dubtes davant la proposta. Aquesta diversitat es va convertir en una part central del procés: el projecte no s’entenia com una imposició, sinó com un espai on cada participant podia situar-se de manera diferent davant del mateix repte.
El treball diari no va ser senzill. Les primeres setmanes van estar marcades pel fred, la dificultat de mantenir la constància en horaris de tarda-nit i la presència de pensaments limitants, tant individuals com col·lectius. Tanmateix, l’enfocament del programa va permetre transformar aquestes dificultats en material de treball educatiu.
Al llarg dels mesos, el grup va viure recorreguts molt diferents. Algunes persones van començar a entrenar de manera autònoma des del principi; altres van abandonar i tornar més endavant; algunes es van incorporar motivades pel repte; i altres van participar en els entrenaments sense arribar finalment a inscriure’s a la cursa.
També hi va haver qui va reforçar la seva preparació combinant les sessions habituals amb activitats complementàries, com sessions puntuals de CrossFit. Aquesta diversitat no es va interpretar com un problema, sinó com un reflex real del procés individual dins d’un context col·lectiu.
Escolta corporal i emocional en l’entrenament
En aquest camí, l’equip educatiu del Centre Fundació Rafa Nadal de València va incorporar una dimensió clau: l’escolta activa del propi cos i de l’estat emocional durant l’activitat física.
En els entrenaments es van treballar preguntes senzilles però profundes: com se sent cada persona físicament, quin nivell d’energia té en una escala subjectiva, quins pensaments apareixen durant l’esforç i si aquests ajuden o bloquegen el progrés. També es va fomentar la capacitat de demanar ajuda dins del grup, ja sigui per baixar el ritme, aturar-se o ajustar la intensitat.
Aquest enfocament es va combinar amb un treball tècnic estructurat. Les sessions es van organitzar en intervals de carrera amb diferents intensitats (R1 a R5), buscant que cada participant pogués identificar el seu ritme sostenible, especialment al voltant del R3, entès com una zona d’esforç sostingut i conscient.
L’objectiu no era competir entre persones, sinó aprendre a autoregular-se i reconèixer el propi progrés.
En una de les sessions de reflexió col·lectiva va sorgir una petició important: alternar els entrenaments específics per a la cursa amb sessions més habituals i variades. Aquesta demanda va suposar un punt d’inflexió, ja que va evidenciar que el grup començava a assumir un paper més actiu en la construcció del seu propi procés dins del programa En Marxa del Centre Fundació Rafa Nadal de València.
La cursa com a celebració del procés
Finalment, després de mesos de preparació, va arribar el dia de la cursa. La participació en la prova no va ser únicament la consecució d’un objectiu esportiu, sinó la celebració d’un procés compartit.
Més enllà del temps o del rendiment, el valor va estar en el recorregut: en la constància intermitent, en els moments de dubte, en les decisions individuals respectades i en l’aprenentatge col·lectiu construït sessió rere sessió.