Als Centres Fundació Rafa Nadal, treballem amb menors en situació de vulnerabilitat a través d’activitats educatives, esportives i suport psicosocial. Creiem que proporcionar un espai segur i enriquidor per als nens és fonamental per al seu desenvolupament i benestar emocional.
En aquest context, fa uns dies vam realitzar una activitat molt especial al Centre Fundació Rafa Nadal de Madrid, en la qual es va llegir el “Conte de la Ceba” als menors. Aquesta faula els ensenya que de vegades les persones tenen moltes capes i que mostrem només una part del que som per por a ser jutjats.
“Hi havia una vegada un hort ple de verdures i arbres fruiters. Era deliciós seure a l’ombra dels arbres a contemplar aquell paisatge i escoltar el cant dels ocells.
Un dia van començar a néixer unes cebes especials. Cadascuna tenia un color diferent: vermell, groc, taronja, porpra… Els colors eren deslumbrants, com el color d’una mirada o d’un bonic record. Després de falses investigacions, es va descobrir que cada ceba tenia dins, en el mateix cor (perquè les cebes també tenen el seu cor), una pedra preciosal. Aquesta tenia un topazi, l’altra un rubí, la d’allà una esmeralda…
Però per alguna incomprensible raó es va començar a dir que allò era perillós, inadequat i fins i tot vergonyós. Total, que les bellíssimes cebes van haver d’començar a amagar la seva pedra preciosa amb capes, cada vegada més fosques i lletges, per dissimular com eren per dins. Fins que van començar a convertir-se en unes cebes del més vulgar.
Va passar llavors per allà un savi, que li agradava seure a l’ombra de l’hort i que sabia tant que entenia fins i tot el llenguatge de les cebes i va començar a preguntar-les:
• Per què no ets com ets per dins?
I elles li anaven responent:
• “Em van obligar a ser així… Em van anar posant capes… fins i tot jo mateixa me les vaig posar perquè no em diguessin res… Algunes cebes tenien fins a deu capes i ja quasi no recordaven per què es van posar les primeres.
I al final el savi es va posar a plorar. I quan la gent el va veure plorant, van pensar que plorar davant de les cebes era propi de persones intel·ligents. Per això tothom segueix plorant quan una ceba ens obre el seu cor. I així serà fins al final del món.”
Un cop llegit el conte, vam obrir un espai de debat per comentar entre tots el missatge de la història, perquè els menors es fessin partícips opinant i explicant el que havien entès.
Després d’aquesta reflexió, els nens i nenes van dibuixar les diferents capes d’una ceba i van visualitzar a través d’elles la seva personalitat i la manera que tenen de mostrar-se al món.
És important que els menors i adolescents es sentin segurs per parlar lliurement de qualsevol problema que puguin tenir. L’autoestima i l’autocura són essencials per al seu benestar emocional. Per aquesta raó, als Centres Fundació Rafa Nadal, treballem per fomentar aquests valors i proporcionar un espai en el qual els menors puguin sentir-se escoltats i recolzats.
L’activitat del “Conte de la Ceba” va ser una manera divertida i creativa de transmetre un missatge important sobre la importància de ser un mateix i no témer ser jutjat o que no està bé jutjar als altres.
A través d’aquesta activitat, els nens i nenes van aprendre a expressar-se i a ser més conscients de la seva pròpia personalitat i emocions.
Esperem que aquesta experiència hagi deixat una empremta positiva als menors i que el que han après impacti positivament en el seu desenvolupament personal.
