Centre Fundació Rafa Nadal, educació i esport

CENTRE FUNDACIÓ RAFA NADAL

Els protagonistes

Toni Arbós

Educador social

"Ens hem convertit en un referent socioeducatiu"

Per a mi és un orgull treballar en aquest projecte i poder formar part del seu equip educatiu. Les situacions més complicades es tornen més senzilles d'afrontar quan es treballa en equip, envoltat de professionals amb una gran dedicació i implicació cap a la seva feina.

Llegir més

Per a mi és un orgull treballar en aquest projecte i poder formar part del seu equip educatiu. Les situacions més complicades es tornen més senzilles d'afrontar quan es treballa en equip, envoltat de professionals amb una gran dedicació i implicació cap a la seva feina.

L'aspecte que em resulta més satisfactori és poder comprovar que els objectius educatius plantejats amb els nens i nenes, poc a poc es van aconseguint. D'altra banda, el fet de transmetre i comunicar-me amb ells des d'un enfocament positivista, per més tard poder veure-ho reflectit en les seves actituds i comportaments, així com en la manera de gestionar segons quines situacions, també em suposa una gran satisfacció.

La majoria dels menors quan comencen les activitats amb nosaltres mostren certa vergonya i una falta d'autoestima considerable. A mesura que avança el curs aquests aspectes van canviant, adquirint noves habilitats i competències personals, i creant-se un major vincle amb els educadors.

Molts nens i nenes tenen inicialment una tolerància a la frustració molt baixa. Recordo per exemple el cas d'un nen que es frustrava de seguida quan alguna cosa no li sortia com ell volia: s'enfadava, feia una rabieta, es tancava en si mateix i no volia continuar amb l'activitat. Tot això venia induït per una falta d'autoestima i un sentiment de fracàs en pensar que tot el que feia li sortia malament. A través d'un treball individual amb ell i potenciant les coses que sí fa bé mitjançant reforços positius, s'ha aconseguit que a poc a poc, amb l'acompanyament i supervisió de l'equip educatiu, vagi modificant la seva conducta, i la seva tolerància a la frustració i la seva autoestima vagin en augment.

El que m'agradaria que millorés és la implicació d'algunes famílies en el projecte. En alguns casos no entenen molt bé o no valoren prou el treball que es fa amb els seus fills al centre, o no són prou conscients de que ells, com a adults i responsables, són part activa i fonamental en el procés de desenvolupament dels seus fills i filles. A més, que en alguns casos les famílies no li donin el valor suficient al treball i no s'impliquin, es tradueix en una major falta d'assistència per part dels menors; un aspecte que dificulta el poder aconseguir els objectius individuals plantejats amb cadascun d'ells.

La valoració general del projecte és, evidentment, positiva. Aquest és el quart curs per a mi i crec que ens hem convertit en un referent socioeducatiu tant per als menors i les seves famílies com per a les escoles, instituts i altres entitats del barri. El món de l'educació no és una ciència exacta i evoluciona any a any, igual que els nens i joves, així que nosaltres hem d'adaptar-nos per no quedar-nos obsolets i seguir millorant dia a dia.

Versió curta
Comparteix:    Comparteix en Twitter Comparteix en Facebook
Toni Arbós, educador social

Carlos Jaramago

Psicòleg

"Tinc un sentiment de realització personal, de gratitud i de felicitat en poder formar part d'un projecte com aquest"

Quina ha estat la teva experiència personal i professional que t'ha portat fins a aquí?
Abans de venir a Mallorca, treballava amb nens amb Trastorn de l'Espectre Autista a Barcelona. Va ser una experiència molt bona en la qual vaig estar més de 2 anys, però volia un canvi. Així que, amb la meva parella, vam decidir venir a aquesta estupenda illa i buscar un futur aquí. Als pocs mesos, vaig fer l'entrevista amb Diagrama i estic unit al projecte del Centre Fundació Rafa Nadal des de desembre de 2015.

Llegir més

Quina ha estat la teva experiència personal i professional que t'ha portat fins a aquí?
Abans de venir a Mallorca, treballava amb nens amb Trastorn de l'Espectre Autista a Barcelona. Va ser una experiència molt bona en la qual vaig estar més de 2 anys, però volia un canvi. Així que, amb la meva parella, vam decidir venir a aquesta estupenda illa i buscar un futur aquí. Als pocs mesos, vaig fer l'entrevista amb Diagrama i estic unit al projecte del Centre Fundació Rafa Nadal des de desembre de 2015.

Què t'aporta el fet de formar part del projecte?
Personalment, estic bastant content amb el projecte. L'equip és molt bo i els usuaris que atenem ens demostren un gran afecte. Poder ajudar als nens i nenes, als adolescents i a les seves famílies és una sensació molt agradable. Tinc un sentiment de realització personal, de gratitud i de felicitat en poder formar part d'un projecte com aquest i sobretot de brindar una ajuda en diferents àmbits a menors amb dificultats. Malgrat això, hi ha dies que marxes a casa amb una sensació agredolça, al no haver trobat un feedback favorable, però això fa que reflexioni sobre possibles millores i sobretot replantejar els objectius a la realitat individual de cada persona.

Quin és l'aspecte que consideres més satisfactori i, d'altra banda, el més difícil?
El més difícil és no poder transmetre allò que desitjaries quan dediques un temps a realitzar un treball i les famílies no ho valoren a curt termini. El més satisfactori sol ser un “gràcies” de cor, un somriure lluminós o una abraçada sincera i qualsevol canvi per petit que sigui, però significatiu en qualsevol aspecte de la vida quotidiana, social o psicològica de totes les persones que atenem.

Què t'agradaria aconseguir?
M'agradaria que el Centre fos un referent social i esportiu al barri. Voldria una major implicació de les famílies i que sentissin una major pertinença al Centre. És possible que per aconseguir-ho hàgim de canviar certs elements motivacionals del projecte i donar-li un major protagonisme a la comunitat.

Quins són els principals reptes als quals us enfronteu en el dia a dia?
Som un recurs voluntari i gratuït, que oferim activitats de diversa índole, i volem inculcar als nostres usuaris que han de venir quan els correspon. En la nostra cultura, de vegades no es valora allò que no té un cost, i encara que aquest sí el té, és invisible per a les famílies. El seu compromís, el seu vincle i la seva assistència al Centre estan connectats i han d'assistir perquè els resultats tinguin sentit i una continuïtat.

Quin cas o situació d'un participant t’ha marcat de manera especial?
Pel meu lloc de treball, escolto històries dures i d'enorme complexitat. En ocasions són casos de violència als nens, o agressions físiques i verbals entre els progenitors; en altres casos, deixen d'acudir al psicòleg perquè segueixen tenint l'arcaica visió que només hi van “els bojos”. Totes les situacions marquen, però prefereixo quedar-me amb les paraules d'una noia que quan sortia de la sessió em va dir “gràcies per fer-me pensar”.

Quins canvis percebeu en els participants?
Després d'uns mesos, participen més a gust, entenent la forma que tenim de fer les coses, els valors que intentem inculcar i el seu vincle amb tot l'equip augmenta. .

Podries explicar-nos algun exemple que il·lustri l'evolució i beneficis que aporta el projecte als menors vulnerables que en formen part?
L'evolució en la majoria dels casos és gradual, amb pujades i baixades, i el nostre treball transcorre poc a poc. Podria comentar el cas d'una noia amb dificultats per gestionar la ira. Portava temps en el Centre i després d'un episodi amb un company, vam començar a treballar individualment. Des d’aquell moment no hi ha hagut més problemes de relació amb altres companys i, si bé s'ha de seguir treballant en l'adequada resolució de conflictes, és una de les persones que considerem podrien seguir vinculades al Centre després de deixar-ho per complir del límit d'edat.

Com és la resposta per part dels nens i les seves famílies?
Depèn. Hi ha usuaris que es desvinculen perquè no els motiven les activitats i en ser un recurs voluntari, els expliquem que desitgem que participin però que si no volen, no estan obligats. Aquesta llibertat d'acció provoca que els que venen, ho facin amb major implicació i amb una participació més adequada.

Quina valoració fas del projecte?
La meva valoració és bona. Crec que en el nostre tercer any, i segon amb el centre propi, som coneguts al barri i el nivell de satisfacció de les famílies és alt. Hem de seguir treballant per afavorir una major participació de les famílies, així com a l'hora d'establir prioritats a curt termini. No obstant això, el treball en xarxa va progressivament augmentant, els nens i nenes acudeixen contents al Centre i gradualment amb una voluntat de millora i de canvi en certs aspectes sobre els quals intervenim. Em sento orgullós del treball que realitza tot l'equip del Centre. Toca seguir treballant.

Versió curta
Comparteix:    Comparteix en Twitter Comparteix en Facebook
Carlos Jaramago

Génesis Giler

Alumna

"El que més m’agrada és…tot!"

Em dic Génesis, tinc 10 anys, i porto dos anys participant al Centre Fundació Rafa Nadal. Quan acabo de l'escola, vinc al Centre a fer els deures, m'ajuden a entendre bé les coses, ens donen de berenar i fem esport. Ens divertim molt! De vegades, si ens portem bé i ens dóna temps, fem joc lliure. Quan acabem pugem als vestuaris, on podem dutxar-nos.

He après a respectar, a ser bona companya i a no interrompre, encara que de vegades em costa no fer-ho. Ara estem estudiant la higiene i ens expliquen coses que podem fer a casa i com podem ajudar a les nostres mares i pares.

El que més m'agrada és…tot! M'agrada tot, però sobretot quan fem deures, perquè ens ajuden i podem practicar. A més, els dimecres fem algun experiment o algun joc.

Comparteix:    Comparteix en Twitter Comparteix en Facebook
Génesis Giler

Toni Vigo

Alumne

"He après a treballar en equip"

Sóc el Toni, tinc 17 anys i des de 2014 que participo en el projecte del Centre Fundació Rafa Nadal. He après moltes coses aquí, però sobretot a comportar-me bé amb els meus companys i amics, i a treballar amb ells; en equip. D'altra banda, la cosa que més m'agrada del que fem al Centre és l'esport i quan fem els deures, perquè ens ajuden.

Comparteix:    Comparteix en Twitter Comparteix en Facebook
Toni Vigo
Política de cookies

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar els nostres serveis i mostrar-hi publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l’anàlisi dels seus hàbits de navegació.

Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació aquí.