Inici > Projectes > Integració i Esport > Els protagonistes
Nena somrient en un dels Centres de Dia de Aldeas infantiles SOS

INTEGRACIÓ I ESPORT

Els protagonistes

Anna Nieto Cervantes

Educadora social

"Ara entra al Centre Obert amb un somriure dibuixat i abraça als educadors i companys"

C. és un noi de 8 anys, alegre i juganer. Quan va entrar al programa Integració i Esport es mostrava molt tímid, tant amb els seus companys com amb els educadors. Li costava apropar-se als companys i mantenir una conversa amb ells. Evitava qualsevol contacte físic; per ell, el fet de donar un petó s’ho prenia com un joc.

S’han vist moltes millores en aquest nen. Ara entra al Centre Obert amb un somriure dibuixat i abraça als educadors i companys. Poc a poc, va expressant el que sent amb gestos y paraules.

Un dia la seva mare ens va comentar "em sento molt orgullosa de que el meu fill estigui aquí amb vosaltres. C. entra als llocs i saluda a la gent; a casa està parlador i a l’escola es concentra més”.

Veure aquest tipus de canvis i com la seva família també els percep, fan que aquest Programa sigui important per al desenvolupament dels joves i de les seves famílies.

Comparteix:    Comparteix en Twitter Comparteix en Facebook
Anna Nieto i els nens en el Centre Obert

Albert Pujol Martinez

Educador en el Projecte Integració i Esport.

"Si m’haguessin donat un llenç en blanc per a dibuixar un projecte, no hagués estat molt diferent a Integració i Esport."

Quina ha estat la teva experiència personal o professional que t’ha portat fins aquí?
M'és inevitable pensar en la meva infància, ja que des de petit he sentit una gran diversió i passió pels diferents esports, individuals i col · lectius, formant part de diversos equips, com a forma d'oci però també entrenant i competint. Aquesta experiència és fonamental per a posar-me ràpidament en la pell dels nens i joves amb els que tracto avui dia, entendre'ls i actuar en conseqüència.

Llegir més

Quina ha estat la teva experiència personal o professional que t’ha portat fins aquí?
M'és inevitable pensar en la meva infància, ja que des de petit he sentit una gran diversió i passió pels diferents esports, individuals i col · lectius, formant part de diversos equips, com a forma d'oci però també entrenant i competint. Aquesta experiència és fonamental per a posar-me ràpidament en la pell dels nens i joves amb els que tracto avui dia, entendre'ls i actuar en conseqüència.

Més tard, d'adolescent, vaig començar a sentir passió per alguna cosa més que l'activitat física en si, com la condició més "mental" i humana de l'esport, així com la transcendència que té en l'individu i en la societat. A poc a poc, vaig créixer veient en l'esport alguna cosa més que diversió, a percebre’l com un "camp de proves" on es reflecteixen els mateixos reptes als quals ens enfrontem els humans al llarg de la vida.

Ja de jove, i paral·lelament a tota aquesta vessant més personal, anava formant-me en el sector del Treball i l'Educació Social, i anava veient alguns exemples en què tots dos camps es barrejaven per complementar-se. He treballat en un projecte en el qual es buscava, mitjançant l'esport, la motivació de joves amb alt índex d'absentisme escolar i dificultats socioeconòmiqes, com a entrenador d'un equip de bàsquet de joves amb discapacitats físiques, o en un centre de dia per a persones sense llar de la Zona Franca.

Al llarg de la meva trajectòria he après molt més de les persones i de les vivències que dels continguts de molts llibres. La meva experiència m'ha demostrat que la barreja d'educació i esport és una bona fórmula, per això mateix crec en això com a eina i em sento molt identificat amb el propòsit del projecte.

Quant temps portes en el programa?
Vaig començar amb el inici del projecte, al setembre del 2011; un període que ha passat volant.

Què t’ha aportat o t’ha canviat participar en el programa?
Estic vivint moltes experiències noves i gratificants, tant amb els companys com amb els nens i nenes. De vegades són moments durs, ja que hi ha casos personals de situacions complicades que t'afecten, no som de gel. Tanmateix, hi ha multitud de moments bons i positius que ho compensen amb escreix.
A més, afortunadament, tant la Fundació Rafa Nadal com Aldees Infantils són conscients de la importància de l'aspecte familiar i escolar, part fonamental del nostre treball educatiu. En aquest sentit, m'ha "obert" una nova perspectiva com a educador, en què semblava que no podia anar més enllà del treball individual.

També m'agradaria assenyalar que en el projecte realitzem gran varietat d'esports, que jo potser coneixia però mai havia posat en pràctica (Korfball, Futbol-Flag, acrosport, Capoeira). Tots els esports tenen les seves potencialitats; tenen moltes coses en comú però a cada un se li pot treure el seu punt fort.

D'altra banda, en estar en contacte amb nens i joves mentre fan esport et porta a l'essència d'això, l'origen, que és el desig de jugar. De fet, molts grans esportistes i entrenadors han ressaltat sempre que els esportistes no han de perdre aquest "nen interior" a l'hora de jugar. Cal sortir a divertir-se, és a dir, a part d'aprendre unes tècniques i interioritzar automatismes col · lectius (d'estratègia, de tàctica, etc.), en el fons s'ha de jugar per gaudir.

Què ha aportat la teva experiència al programa?
Considero que la meva experiència laboral, personal i formativa ha servit per poder trobar, amb els meus companys i companyes, les millors respostes i decisions per dur a terme el programa i construir el que havien projectat conjuntament la Fundació Rafa Nadal i Aldees Infantils. En certa manera, crec que tots les persones que treballem en el projecte som complementàries.

En un sentit més personal, crec molt en l'esport i en la seva capacitat de transformar les persones o de multiplicar les seves capacitats, i això és el que vull transmetre. Ho he viscut en pròpia pell, i el segueixo vivint quan agafo la bici i he de superar per pujar una muntanya, o quan en un partit les coses surten malament i he de controlar les meves emocions, per posar dos exemples. No he perdut el contacte amb l'esport i això crec que és positiu.

Què t’agradaria aconseguir?
A curt termini, penso en el millor per als que participen en el projecte, no només en que millorin el seu comportament o rendeixin millor a l'escola, sinó també que siguin feliços i que tinguin perspectives de futur , que tinguin somnis i que es comprometin amb els altres. I no només els participants, sinó també els seus familiars i el seu entorn, que tots es vegin beneficiats d'alguna manera o altra.

Sempre dic que si m'haguessin donat un llenç en blanc per dibuixar un projecte, no hagués estat molt diferent del que estic ara. És evident que sempre es van donant canvis, en funció del que va suggerint la realitat, i respondre educativament a aquests canvis és l'objectiu. Seria bo que molts esportistes prenguessin l'exemple de Rafa Nadal i la seva Fundació i tinguessin projectes similars.

D'altra banda, a llarg termini, seria fantàstic que el projecte no es deixés d'ampliar, tant en nombre de participants com d'educadors, per poder atendre i beneficiar a més persones. També seria molt bo veure que el projecte es porta a terme en altres ciutats, veure com cada projecte evoluciona i poder compartir experiències, metodologies, etc.
Ja en un àmbit més idealista, "somiador" si em permeteu l'expressió, m'encantaria pensar que aquest projecte servís d'exemple per demostrar la força que té l'esport en la societat, que no es vegi només com un sector on hi ha èxit o fracàs, sinó com a eina per créixer com a persones: com a part d'una família, com a part d'un equip, com a part d'una societat.

¿Voldries explicar-nos una experiència amb alguna persona beneficiaria (adult o nen) del programa que t’hagi resultat especialment rellevant?
Em ve al cap el cas d'un nen amb una situació familiar molt complicada, ja que es veu embolicat enmig d'un conflicte entre mare i pare, i és ell qui amb només 11 anys rep les conseqüències. Aquest dolor i aquesta angoixa l'han projectat gairebé sempre ha entrar en conflicte, cridant l'atenció amb violència. Ell és conscient de la seva situació, que sembla que el món l’hi estigui en contra. Assumir i controlar això és molt difícil a la seva edat. A més, té uns referents que fan servir la violència com a recurs, i des de molt petit ell també la fa servir com a solució. De fet, de vegades comenta que "a l'escola no tinc amics" i que "tots em tenen por".

Amb el projecte, amb les activitats i relacionant-se en un altre context, ha millorat el seu comportament. Ara ni a casa ni a la escola té tants problemes de violència: aquí ha tingut un lloc amb més referents adults positius, amb els quals poder explicar, resoldre, demanar ajuda i veure que les coses es poden solucionar d'una altra manera, ja que en el seu entorn la violència verbal i física és molt comú (ell simplement actua imitant aquests patrons).

És dels nois que més el beneficien les reflexions d'abans, durant i després de les activitats, de manera col · lectiva o individual. Al final t'adones que aquí li hem donat l'opció a redefinir-se i la capacitat de solucionar els problemes de manera positiva i constructiva. Ha après a relacionar-se molt millor, a controlar i, el que és més important, a saber que és capaç de fer-ho.

Evidentment no podem resoldre la seva situació familiar al cent per cent, però el programa influeix en com viu aquesta situació, i en adonar-se de les seves capacitats més positives i de la seva capacitat de canvi.

Versió curta
Comparteix:    Comparteix en Twitter Comparteix en Facebook
Albert Pujol Martinez

Juan Manuel Sánchez Ramos i Ángel Cardenete Hernández

Dir. Centre de Dia i Dir. Centre de Programes Socials de Granada respectivament

"L’essència de qualsevol esport té en la seva pràctica una infinitat de possibilitats d’enriquir a la persona"

Quins són els objectius del programa?
Els objectius principals d’aquest programa van sempre units amb l’esport com a mitjà, per a proporcionar una sèrie d’aprenentatge transversal que ajudi al menor a obtenir els instruments, valors i habilitats que afavoreixin el seu protagonisme dins l’hàbitat social en el qual està submergit, per així reduir els seus factors de risc, enriquint el seu entorn personal, social i familiar.

A qui es dirigeix?
Com és d’esperar i sol ser habitual, aquest estil de programes van dirigits a aquells que són més dèbils socialment, els quals veuen que les seves oportunitats són limitades i disminuïdes per un cúmul de problemes que es mouen pròxims a la exclusió, i fins i tot, en alguns casos, a la marginació. Tots aquests grups de factors o indicadors de risc impedeixen una correcte integració social.

De quina manera contribueix la pràctica del esport, i més concretament la del tennis, per obtenir els objectius del projecte?
L’essència de qualsevol esport té en la seva pràctica una infinitat de possibilitats per enriquir a la persona, i més encara pels menors que es troben en ple desenvolupament personal. No només en el terreny de les habilitats motores i desenvolupament físic, sinó també a través dels valors que transmet el control de les emocions, la disciplina, el treball en equip, el companyerisme, la higiene, etc. Sens dubte, el tenis, de la mateixa forma que d’altres esports, aporta un ampli ventall d’opcions, i més en el cas que ens pertoca, ja que ve acompanyat d’un jugador de primer nivell, Rafa Nadal. És el referent i model a seguir per les seves qualitats com esportista d’elit, reconegudes arreu, i pels valors que transmet, fent de la seva imatge un atractiu ideal per als nens i joves.

Llegir més

Quins són els objectius del programa?
Els objectius principals d’aquest programa van sempre units amb l’esport com a mitjà, per a proporcionar una sèrie d’aprenentatge transversal que ajudi al menor a obtenir els instruments, valors i habilitats que afavoreixin el seu protagonisme dins l’hàbitat social en el qual està submergit, per així reduir els seus factors de risc, enriquint el seu entorn personal, social i familiar.

A qui es dirigeix?
Com és d’esperar i sol ser habitual, aquest estil de programes van dirigits a aquells que són més dèbils socialment, els quals veuen que les seves oportunitats són limitades i disminuïdes per un cúmul de problemes que es mouen pròxims a la exclusió, i fins i tot, en alguns casos, a la marginació. Tots aquests grups de factors o indicadors de risc impedeixen una correcte integració social.

De quina manera contribueix la pràctica del esport, i més concretament la del tennis, per obtenir els objectius del projecte?
L’essència de qualsevol esport té en la seva pràctica una infinitat de possibilitats per enriquir a la persona, i més encara pels menors que es troben en ple desenvolupament personal. No només en el terreny de les habilitats motores i desenvolupament físic, sinó també a través dels valors que transmet el control de les emocions, la disciplina, el treball en equip, el companyerisme, la higiene, etc. Sens dubte, el tenis, de la mateixa forma que d’altres esports, aporta un ampli ventall d’opcions, i més en el cas que ens pertoca, ja que ve acompanyat d’un jugador de primer nivell, Rafa Nadal. És el referent i model a seguir per les seves qualitats com esportista d’elit, reconegudes arreu, i pels valors que transmet, fent de la seva imatge un atractiu ideal per als nens i joves.

A més a més de la pràctica d’esports, quines altres activitats i eines es realitzen?
Qualsevol tècnica o taller que ajudi a assolir i adquirir valors, millorar l’autoconcepte i sobretot l’autocontrol. Per això són fonamentals els vídeoforum, les crítiques sobre les accions esportives d’alguns jugadors coneguts i practicar el ioga, entre d’altres.

Com valoren els resultats obtinguts fins al moment?
Els resultats es valoren de forma molt positiva, sí bé encara és d’hora per parlar d’objectius complerts. És veritat que s’està notant un canvi considerable en moltes de les actituds dels nens i joves, es comencen a adquirir hàbits i actituds, prèviament impensables, que fan millorar la relació dels menors amb el seu entorn i amb els companys. Es poden apreciar certes millores en les relacions, l’autoestima i el control de les emocions. Tot això gràcies a mantenir un esperit crític de superació i a un descobriment personal, aprenent a canalitzar l’oci i el temps lliure de forma positiva i atractiva.

Quins són els seus pròxims reptes vinculats al projecte?
Primer s’han de completar els objectius esmentats inicialment en el programa i posteriorment anar perfeccionant aquells objectius més personals que facin avançar als joves en la seva problemàtica personal, per tal d’aconseguir un desenvolupament ple que els farà tenir moltes més opcions d’afrontar-los.

Versió curta
Comparteix:    Comparteix en Twitter Comparteix en Facebook
Juan Manuel Sánchez Ramos
Ángel Cardenete Hernández

Laura Fuertes

Directora Centre Obert Barcelona

"Rafa Nadal ens serveix com a poderós referent de joc net i de la importància del esforç, discreció, generositat..."

Quins són els objectius del programa?
Ha estat el nostre primer any d'implantació del Projecte Integració i Esport i els nostres esforços s'han centrat en unificar una cosa innata en els nens com és la motivació pel joc i l'activitat física, amb una intencionalitat socioeducativa.
Els nens i nenes que assisteixen al programa gaudeixen del seu temps lliure practicant diferents esports i aprenen a resoldre dificultats personals, familiars i socials, amb una actitud positiva, constructiva i participativa mitjançant les eines que els proporciona la dinàmica diària del servei.

Llegir més

Quins són els objectius del programa?
Ha estat el nostre primer any d'implantació del Projecte Integració i Esport i els nostres esforços s'han centrat en unificar una cosa innata en els nens com és la motivació pel joc i l'activitat física, amb una intencionalitat socioeducativa.
Els nens i nenes que assisteixen al programa gaudeixen del seu temps lliure practicant diferents esports i aprenen a resoldre dificultats personals, familiars i socials, amb una actitud positiva, constructiva i participativa mitjançant les eines que els proporciona la dinàmica diària del servei.

A qui va dirigit?
La població d'aquest programa són nens i nenes entre els 6 i 18 anys d'edat i amb famílies que, per diferents motius, travessen dificultats personals i/o socials.

De quina manera contribueix la pràctica de l'esport, i més concretament del tennis, a assolir els objectius del projecte?
L'esport és una eina educativa transmissora de valors personals i socials, que ajuda als nens a interioritzar-los. La pràctica de diferents esports, com el tennis, acompanyada de reflexions individuals els situa davant diverses situacions vitals com: "si he pogut concentrar-me per jugar a la petanca, també puc fer-ho a classe", "avui he necessitat parlar amb els meus companys durant l'exercici d’acrobàcies perquè la figura sortís bé; el diàleg m'ajuda a resoldre dificultats", "depèn de com col•loco la raqueta, la pilota respon; les meves accions tenen conseqüències".
Els nens i adolescents idealitzen als personatges públics i aquests es converteixen moltes vegades en models a seguir. En aquest sentit, la figura de Rafa Nadal ens serveix de poderós referent pels nens de joc net, de la importància de l'esforç, discreció, generositat... A més, són molt conscients de la responsabilitat de Rafa Nadal amb aquest projecte a través de la seva Fundació, que els ha visitat en diverses ocasions i que ho senten proper.

A més de la pràctica esportiva, quines altres eines i activitats es realitzen?

  • Sessions d'informació i orientació familiar que promouen la implicació de les famílies en els processos educatius dels seus fills.
  • Entrevistes familiars.
  • Visites a Federacions i Clubs Esportius, propers a la comunitat.
  • Espai d'Acollida i Mediateca.
  • Berenar.
  • Espais de reflexió individual i grupal.
  • Campus en períodes de vacances.
  • Coordinació amb els centres escolars i altres agents d'intervenció pel seguiment dels nens i nenes que atenem.
  • Tutories i projectes educatius individuals.
  • Activitats conjuntes comunitàries amb altres entitats de la localitat.

 

Com valoren els resultats obtinguts fins al moment?
Ja hem passat l'equador d'aquest primer any i els nens i les seves respectives famílies verbalitzen les seves millores: se senten millor amb ells mateixos, han après a relacionar-se amb altres nois i amb altres cultures, assisteixen més motivats a l'escola, organitzen el seu temps lliure de manera autònoma, coneixen més recursos del territori, se senten més saludables ...
Fa un temps es va passar un qüestionari als nens i nenes que assisteixen al programa i aquests van definir el projecte com a "bo", "genial", "divertit", "important en la meva vida", "descobreixo noves habilitats", "respecte als altres","em cuiden","educatiu".

Quins són els seus pròxims reptes vinculats al projecte?
Alguns dels nens que assisteixen al programa tenen una història de desencontres amb el sistema escolar. El proper curs, gràcies a la Fundació Rafa Nadal, podrem complementar el projecte Integració i Esport amb un programa de reforç escolar i una aula d'estudi per prevenir l'abandonament escolar i promoure un adequat nivell formatiu.

Versió curta
Comparteix:    Comparteix en Twitter Comparteix en Facebook
Laura Fuertes
Política de cookies

Utilitzem cookies pròpies i de tercers per a millorar els nostres serveis i mostrar-hi publicitat relacionada amb les seves preferències mitjançant l’anàlisi dels seus hàbits de navegació.

Si continua navegant, considerem que accepta el seu ús. Pot canviar la configuració o obtenir més informació aquí.