Als Centres Fundació Rafa Nadal continuem impulsant activitats que van més enllà de l’esport, posant el focus en el benestar emocional dels joves.
En aquesta ocasió, al Centre Fundació Rafa Nadal de València hem dut a terme una dinàmica esportiva i educativa centrada en la reflexió sobre l’assetjament escolar i la importància de l’autoestima i l’empatia.
L’activitat va començar d’una manera poc habitual. Just abans d’iniciar les proves esportives, vam lliurar a cada participant un paper amb una frase negativa, com “estaràs sempre sol”, “no serveixes per a res” o “ningú t’estima”, que llegien en silenci i guardaven. Aquesta acció es va repetir en diversos moments al llarg de la sessió, intercalada amb diferents reptes esportius.
Des del disseny de l’activitat, l’equip educatiu va tenir en compte la importància de crear un marc de seguretat emocional. Tot i que les frases es lliuraven sense explicació prèvia, es tractava d’una experiència acuradament guiada, en la qual posteriorment es generava l’espai necessari per comprendre el que s’havia viscut i poder-ho gestionar adequadament. L’objectiu era treballar l’empatia i que els participants poguessin apropar-se, de manera controlada i sense situacions de violència real, al que es pot sentir quan es pateix assetjament escolar.
Al llarg de l’activitat es va poder observar com aquestes frases tenien un efecte progressiu en els adolescents, de manera similar al que passa en situacions d’assetjament escolar, on els missatges negatius repetits van calant a poc a poc.
Alguns infants que al principi de la sessió eren més enèrgics i participatius, amb el pas del temps i l’acumulació de frases es mostraven més desconcertats, més reservats i amb menys energia durant els exercicis.
A simple vista, la sessió continuava amb normalitat, però cada participant anava acumulant aquestes frases i gestionant-les en silenci. No compartien les seves emocions amb els altres, es mantenien callats com passa en situacions d’assetjament.
En finalitzar, ens vam reunir en cercle per compartir l’experiència. Va ser aleshores quan van sorgir les reflexions: molts van expressar que no els havia agradat llegir aquelles frases, que els havien fet sentir malament o incòmodes.
A partir d’aquí, l’educador va guiar una conversa clau en què es va explicar com els missatges negatius repetits poden afectar directament l’autoestima i el benestar emocional, especialment en contextos d’assetjament escolar. I com el silenci es converteix en el principal aliat d’aquesta problemàtica.
Els joves van comprendre la importància de cuidar com parlem i com tractem els altres, així com també la manera com ens parlem i ens tractem a nosaltres mateixos. I, a més, es van adonar de com és d’important expressar les emocions i alçar la veu davant situacions d’assetjament.
Aquest tipus de dinàmiques també es dissenyen tenint en compte diferents alternatives pedagògiques, com l’ús d’espais de reflexió guiada, la incorporació de moments de contenció emocional al final de l’activitat, o la possibilitat de treballar els mateixos continguts a través de situacions simulades o testimonis, sempre amb l’objectiu d’equilibrar l’impacte educatiu amb el benestar dels participants.
